Esglesia Mare de Deu de Monstsio

L'església gòtica del convent agustinià de la Mare de Déu de Montsió, construïda l'any 1388, estava situada originalment a la ciutat vella, on hi ha el carrer que encara en duu el nom. L'any 1423 el conjunt va ser adquirit per monges dominiques, que s'hi van mantenir fins a les darreries del segle XIX, quan ja només restava dempeus el claustre, la sala capitular i l'església. L'any 1882, la comunitat va vendre els terrenys i va decidir instal·lar-se a la rambla de Catalunya, en un Eixample que era encara gairebé un desert. El trasllat de l'església al seu actual emplaçament, dirigit per l'arquitecte Joan Martorell, va ser més una reformulació que una reconstrucció pròpiament dita, fins al punt que es fa difícil esbrinar quins elements pertanyen a l'obra original i quins són fruit de la recreació historicista de Martorell (com els contraforts, el pòrtic o en general tota la façana). El temple té una sola nau, absis poligonal i voltes de creueria en cinc trams. Pel que sembla, l'estructura interior del temple va ser respectada, tot i que augmentant l'altura de la volta i obrint nous finestrals ogivals, fets pel taller Amigó, amb disseny de Claudi Lorenzale (cap a 1890). La façana, amb una gran rosassa i un pòrtic neogòtic, està presidida per una imatge de la Verge del Roser, obra de Maximí Sala. Les obres van finalitzar l'any 1890. El claustre de l'antic convent, que des del segle XV era regentat per monges dominiques, també va ser traslladat i encara ho va ser un cop més, després de la guerra, a Esplugues del Llobregat, on es van reubicar les monges. Ara l'església és seu de la parròquia de Sant Ramon de Penyafort.